Descobrir el Ioga va ser com tenir la clau  d’accés a una vida plena i conscient. 

EL yoga de Patanjali, és  una  filosofía encarnada (Darshana)  que em guia  des del primer contacte en 1998. La paraula Yoga procedeix  de l’arrel sànscrita yuj  i es tradueix per “unir”. El yoga  uneix dimensions personals, relacionals , socials, universals. El yoga té una dimensió ecològica i holística  de la vida. I amb el sol fet de prendre consciència de la respiració prenem consciència de nosaltres mateixos i de la VIDA. 

​

“El petit espai a dins del cor és tan gran com aquest vast univers. Els cels i la terra hi són, i el sol, i la lluna  i les estrelles; el foc i el llamp i els vents hi són; i tot el que ara és i tot el que no és: ja que tot l’univers és en Ell i Ell habita dins el nostre cor”. (Chandogya Upanishad).

El Ioga que practico ve de l’ensenyament de Krishnamacharya a través de la divulgació que en va fer el seu fill TKV Desikachar. Sovint també es coneix com Viniyoga perquè és el Ioga que s’adapta a les persones i no les persones al Ioga. 

Els fonaments de la pràctica són:

​

1-  Els Yoga-Sutra de Patanjali, com a referent i camí de la pràctica d’Unió, complementats amb la  Bhagavad-Gîta, Yoga-Rahasya, Yoga-Yajnavalkya, , Hatha-Yoga-Pradîpikâ i Yoga Makaranda.

​

2. L’atenció personalitzada mestre alumna/e .

​

3. L’adaptació del Ioga a la persona respectant l’edat, sexe, capacitats, aspiracions i activitats. (Viniyoga) i introduïnt variacions, intensificacions i modificacions de les postures per adaptar-se a les necessitats individuals.

4. Pràctica d’assanes en Vinyasa  per preparar l’observació en estàtic.

5. Sincronització de la respiració amb el moviment i aplicació de la idea de Vinyāsa-krama, o progressió en la pràctica: escalfament, progressió, intensitat, compensació i retorn a la calma. 

6.Les fases respiratòries van associades als moviments funcionals de l’assana. Generalment s’expira en els moviments que aproximen els membres al cos i s’inspira en els gestos que allunyen els membres del cos. 

7.S’aplica la respiració “ujjāyi” en la realització de les postures.

8. Incorporació de Pratikriyāsana o “postures de compensació” amb efectes reequilibradors.

9. La pràctica d’āsanas és la preparació pel pranayama que són exercicis d’atenció total de la gestió respiratòria, previs a la meditació.

10. Es fa ús de Bhāvana (actitud mental) durant la pràctica d’assanes i pranayames , orientant la ment i afavorint la concentració i la meditació.